Sisè debat: l’equip G s’enfronta a l’equip H

L’equip G, que defensa la posició a favor, comença el debat afirmant que els mitjans de comunicació han d’estar controlats per fer front a la mercantilització dels mitjans que s’ha produït darrerament. Presenten l’argument de la mercantilització dels mitjans de comunicació amb dades de qui són els principals accionistes dels mitjans per demostrar que corruptes i magnats són realment els propietaris de les fonts d’informació que consultem els ciutadans. A més, defineixen els mitjans de comunicació com a empreses amb uns interessos concrets, amb taules d’accionistes formades per banquers o estrucatures com l’església catòlica, que defensen uns interessos molt concrets. Volem informació neta, destil·lada, sense ineteressos; i això sense control no és possible. Plantegen un model de control parcial, correctiu i realista, i centren el model en l’emissor de la informació, que ha de ser parcialment controlat perquè la informació sigui bona. Citen a Goebbles, “els mitjans de comunicació tenen la capacitat de fer culpable a l’innocent i innocent al culpable”, per afirmar una vegada més que aquest poder tan gran dels mitjans ha d’estar subjecte a un control.

La proposta de model per a limitar el corporativisme compta amb un límit del percentatge d’inversió que poden fer les empreses privades en el mitjans, o un límit en el número de consellers o assessors que els mitjans puguin tenir i que estiguin vinculats a empreses o institucions concretes.

L’equip H, en contra, defineixen, per començar el poder públic i els mitjans de comunicació, per establir els termes en què es donarà el debat. Fan després una anàlisi de l’evolució dels mitjans per comprovar que han esdevingut en sí una forma de poder. En una societat occidental es dóna per fet que existeix la democràcia, però no sempre es dóna la transparència. Si els poder públics controlessin els mitjans, no sabem si els farien servir per a perpetuar-se en el poder, ni tampoc si en garantirien la transparència. Els mitjans, tot i així, no només per ser lliures seguiran una línia moral i ètica acceptable; però sí tenen la capacitat de trencar fronteres, gràcies a la seva universalitat. Així doncs, un monopoli de la comunicació és pràcticament impossible, a més de suposar un augment de la despesa pública. La  liberalització dels mitjans és una tendència imparable que es confirma amb el temps, i més encara amb l’aparició i desenvolupament d’internet. Citant a Montesquieu i “l’esperit de les lleis”, defensen la separació de poders i consideren la proposta de l’altre equip com a liberalista, i no subjecta al mandat democràtic de la ciutadania. La informació és poder, i aquest ha d’estar en mans del poble; qui el controlaria si no?

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s