Catorzè debat: l’equip I s’enfronta a l’equip J

El debat es desenvolupa entre l’equip I, a favor, i l’equip J, en contra.

L’equip I, a favor, comença la seva intervenció plantejant l’engany més gran de la història dels mitjans. El 1938 la lectura dramatitzada a través de la ràdio de La guerra dels mons va generar el pànic entre la població. El 2014, a Espanya, el programa de Salvados, operación Palace va generar un efecte similar. Els mitjans de comunicació tenen un poder real, com assegura l’altre equip, i també una gran influència en la ciutadania; per això mateix, cal que siguin controlats i es dediquin a informar i no a fer política, com va succeir amb les passades eleccions presidencials d’EUA. El deure del poder públic és protegir la ciutadania de la manipulació i per això cal un control “positiu” dels mitjans. A més, també hi ha un argument moral a favor del control dels mitjans de comunicació, que ens preveu dels problemes socials que generen uns mitjans incontrolats. Per això, cal un codi moral extra, que garanteixi la salut moral de la nostra societat.

L’equip J, que defensa la postura en contra, parla de l’estat com una construcció imperfecta, ja que els poders que el dominen no vetllen pels interessos de la ciutadania. El poder legislatiu i executiu, com hem vist els darrers anys en el Congrés dels Diputats, està sovint controlat pel mateix partit. El poder judicial, per altra banda, sovint està molt vinculat a l’executiu, amb casos com la designació de càrrecs judicials per part del govern. Així doncs, la divisió de poders és només teòrica, en la pràctica és només parcial o fins i tot inexistent. A més, un exemple que aquesta divisió no és efectiva, seria el cas Watergate que va dur a Nixon a dimitir. Sense una premsa lliure que destapés el cas, no hauria hagut la necessitat que els poders judicials s’hi involucressin i el poder executiu podria haver-se sortit amb la seva. Els mitjans, doncs, són el 4rt poder i la seva llibertat i independència és essencial. Si no, trobem casos com la propaganda del nazisme o el NO-DO, on règim totalitaris feien servir els mitjans de comunicació per intimidar i ensinistrar la població.

 

Anuncis