Desè debat: l’equip H s’equip I

En aquest desè debat s’enfronten l’equip H, a favor, i l’equip I, en contra.

L’equip H inicia la seva intervenció definint els conceptes clau que dominaran el debat: poder públic i mitjans de comunicació; parant especial atenció als mitjans de masses. Després d’establir una petita cronologia de l’evolució dels mitjans, afirmen que ara per ara són una pota més de poder. En la nostra societat capitalista, veuen difícil que no es prioritzi els beneficis econòmics al dret a la informació; un bé massa preuat com per ser mercantilitzat. A més, plategen que una societat informada també seria una societat més cohesionada. Cal, per tot això, construir un marc legal que doti l’estat de mecanismes per a protegir la llibertat d’expressió. Potser abans el control de l’estat era incompatible amb la llibertat d’expressió, però amb internet això ja no és així. Si volem uns mitjans per a la ciutadania, no té més sentit posar-los al servei d’una estructura que ha estat creada per aquest propòsit?

L’equip I, que defensa la posició en contra, plantegen com exemples les figures de Victoria Kent i Clara Campoamor, com a figures contraposades en el sentit en què la primera no estava a favor del dret a vot de les dones, ja que aquestes estarien controlades pel seu marit,

1184937587_2

Portada de la revista El Jueves.

mentre que la segona defensava la capacitat de raonar de les dones i per tant el seu dret a vot. Així, estableixen que tot control és manipulador, i estan a favor d’una reducció d’aquest control fins arribar a abolir-lo. Apel·len a la maduresa dels ciutadans, que són capaços de comparar informació i obtenir-la de diferents fonts. Citen la portada retirada de El Jueves, on apareixien els reis d’Espanya, com a cas en què el govern ha exercit un control extrem i la ciutadania ha acabat saltant-se’l.

L’equip H, per contra, afirma que en un mercat lliure qui pateix més sempre és el més feble, i per això calen mesures de control dels mitjans. Posen com a exemple actual la batalla mediàtica que hi ha ara mateix amb els estibadors dels ports, en peu de guerra davant les negociacions de liberalització i privatització [veure més]. L’equip I veu una proposta millor en l’autoregulació, com ja passa amb l’establiment d’un horari protegit per a infància o en la publicitat. A més, aporten estadístiques que demostren que l’audiència prefereix els mitjans privats als públics; el ciutadà escull els mitjans privats perquè vol llibertat d’expressió, d’informació i d’opinió.

Finalment, ha guanyat el debat l’equip I.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s