Divuitè debat: l’equip J s’enfronta a l’equip F

c4oun3kwyaeljl_jpg-large

L’equip J defensa la posició a favor i l’equip F, en contra.

L’equip J comença el debat establint que en un estat democràtic existeixen tres poders independents entre sí. La majoria dels mitjans de comunicació són privats, estan en mans de les elits, que són qui poden permetre’s invertir-hi assumint les més que possibles pèrdues que puguin sorgir. Es busca, per tant, el benefici econòmic o polític, cosa que resulta perillosa tenint en compte el poder de control que exerceixen els mitjans, a banda de modular l’opinió pública i transmetre, voluntària o involuntàriament, uns valors. Sense control, doncs, els mitjans són un arma molt potent en mans dels més rics. La difusió d’informació esbiaixada i amb voluntat manipuladora condueix a un pensament únic que resulta tòxic per a qualsevol societat. Ara mateix no existeix la pluralitat en els mitjans. El control del contingut, a més, dóna peu a un control i una “purga” de la plantilla, és a dir, els treballadors sovint també han de coincidir amb les tesis ideològiques del mitjà on treballen.

L’equip que defensa la posició en contra, l’F, ens presenta el cas de Corea del Nord, un país amb només 28 pàgines web, 4 canals de televisió, 1 ràdio i 4 diaris en paper; i tot controlat per l’estat. Ens mostren, a més, un gràfic del grau de control dels mitjans de comunicació per part de l’estat entre EUA, Espanya i Corea del Nord, on Corea és l’estat més controlador i EUA el que menys. Així doncs, històricament, s’estableix una correlació entre el grau de control de l’estat i el nivell de democràcia del país. L’equip utilitza la teoria de l’hegemonia cultural de Gramsci, que assegura que el flux de la informació controla el pensament. En aquest context, la pluralitat de mitjans privats de comunicació és essencial, d’altra manera es facilita una hegemonia promoguda per l’estat i que genera pensament únic. Els poder públics busquen l’autoperpetuació i el control dels mitjans els ho facilita. Els mitjans privats, malgrat persegueixen uns beneficis econòmics, estan controlats pels consumidors, a través de les audiències i índexs de lectors i el mecanisme de la competència; i tot això fa que per si sols no es puguin autoperpetuar.

La premsa és el dit indicador del camí cap al progrés.

Victor Hugo

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s