Dotzè debat: l’equip R s’enfronta a l’equip S

En aquest debat s’enfronten l’equip R, a favor, contra l’equip S, en contra.

El debat comença amb l’equip R plantejant els conceptes del debat: poder públic (escollit democràticament), control (verificació de la informació), i mitjans de comunicació (mitjans d’informació al públic de masses). Afirmen que amb l’aparició de les TIC la informació ha quedat fora de l’abast de les institucions, on els mitjans són ara els mediadors entre el poder i els ciutadans. “La política s’ha convertit en una mena d’espectacle”, és a dir, ara es dóna la instrumentalització del poder polític per part dels mitjans. Els arguments que aporten són tres: un d’educatiu, un de polític i un de moral. A nivell educatiu, els continguts dels mitjans tenen incidència en la societat, promovent o no valors negatius com la superficialitat o el culte al físic. Com a exemple, plantegen el cas d’un reality rus, on no hi ha cap mena de regles per als participants [veure més]. L’argument polític es basa en la utilitat dels mitjans de comunicació públics, que defensen la llibertat d’informació front a la priorització de continguts en favor d’uns determinats interessos polítics que fan els mitjans privats. Els mitjans són efectivament el 4rt poder, com afirma l’altre equip, i per això mateix cal regular-los. Quant a l’argument moral, es plantegen si és moral la mercantilització de la informació. Les empreses que controlen els mitjans manipulen la informació i no segueixen les línies de l’estat democràtic i de dret.

L’equip S, per contra, centra el seu discurs en els següents arguments. En primer lloc, el dret a la llibertat d’expressió i opinió, recollit en la DUDH i en la Constitució espanyola, és fonamental i essencial perquè es doni una democràcia. Com a exemple, plantegen el cas Watergate, on la premsa va fer dimitir per primer cop un president dels EUA. Si els mitjans haguessin estat controlats per l’estat, el cas de corrupció possiblement no s’hauria destapat mai. Els mitjans, doncs, són instruments i canals d’informació, però també són un mitjà per a la llibertat d’expressió, un dret fonamental. Plategen com a exemple, també, un article de elDiario on es presentaven les instruccions que van rebre els periodistes de Telemadrid sobre com tractar Catalunya [veure més]. Si el poder públic té un canal constant de difusió de la informació, això fa que aquesta perdi veracitat; els mitjans no poden ser només l’eina d’uns pocs.

0014166812

Mapa de la llibertat de premsa al món platejat per l’equip S. Freedom House 2016

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s