Ara sí: arrenca l’últim debat de la Lliga de Debat universitària del 2017

A l’últim debat de la lliga, s’han enfrontat els dos equips finalistes d’aquesta edició. D’una banda, l’equip M, format per l’Helena Ribera, el Gorka Samaniego i la Natàlia Ros, ha debatut en contra que el poder públic controli els mitjans de comunicació. De l’altra, l’equip R, format per l’Anna Vilà i l’Edward Bernal ha debatut a favor de la premissa.

L’equip R ha iniciat la seva intervenció amb una cita de Ryszard Kapuscinski: “Quan es va ryszarddescobrir que la informació era un negoci, la veritat va deixar de ser important.” A les refutacions, aquest equip ha parlat de l’argument de l’espelma que ha aportat l’equip contrincant, tot afirmant que l’espelma que il·lumina la veritat es va apagar ja fa molt de temps a causa de la influència dels interessos de les empreses privades que hi ha darrere dels mitjans de comunicació. A més, com a exemple, han parlat d’alguns programes de televisió, com ara Sálvame o Gandia Shore, com exemples clars de la necessitat que el govern intervingui a l’elecció del contingut de mitjans de difusió tan potents com la televisió, que arriba a grans i petits. Han afegit, a més, que les queixes que reben les cadenes de televisió respecte d’aquest tipus de programes no han servit per a res fins ara. És per això que creuen que només l’Estat pot encendre l’espelma apagada.

L’equip M, defensant el “no”, respecte de la pregunta “Cal que el poder públic controli els
mitjans de comunicació?” ha respost amb candlearguments que tenen a veure amb: el perill que podria a arribar a representar aquest fet, la democràcia i la no ocultació de la veritat. Han encès una espelma com a metàfora de la llibertat d’expressió, atès que l’espelma representa la llum que treu la ciutadania de la ignorància. A les refutacions, l’equip M ha afirmat que cedir el control dels mitjans al poder públic és, simplement, una utopia. Com a prova de la relació directa que existeix entre democràcia i llibertat de premsa, l’equip ha aportat un mapa on es podien distingir els països que gaudien de llibertat de premsa i tenien un sistema democràtic i els que, per contra, no tenien cap de les dues coses. Per acabar, han volgut fer constar que no disposar de pluralitat d’idees i de diverses versions de la realitat porta, inevitablement, al deteriorament de la democràcia.

whatsapp-image-2017-02-15-at-15-44-25-1

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s