Miguel Rodrigo – Fac. Ciències Polítiques i Sociologia

A la vida tinc dues passions, la política i el periodisme. Per a totes dues cal conèixer les arts de l’oratòria i de l’argumentació, tenir clar com i on buscar la informació, i quina buscar. A més, a l’escola havíem fet uns quants debats i m’hi vaig aficionar. Potser per tot això vaig pensar que la Lliga de Debat universitària seria una molt bona oportunitat, potser més que per formar-me, per gaudir i no perdre’n la pràctica.

La veritat és que en un principi ens vam apuntar a la Lliga de Debat per a veure què passava, hi anàvem a passar-nos-ho bé i sense cap intenció de guanyar. No teníem gens d’idea del tema i ens va costar molt saber per on començar, què buscar, com definir els termes i els temes del debat. Però a mesura que quedàvem, ens informàvem i ens preparàvem per al debat, la motivació va créixer i ens vam convèncer que teníem la victòria a l’abast. Com que ens tocava en contra el primer dia vam buscar informació sobre aquella posició (i bé que vam fer, perquè l’únic debat que teníem a favor ens el van cancel·lar!) i a poc a poc vam anar fent-nos nostra la informació (quantes dades!) i l’argumentació.

El primer debat va anar prou bé, jo no vaig parlar i vam guanyar. Al segon, en canvi, em vaig adonar que allò no era l’escola i que el debat no era amb amics ni amb un professor conegut. Ens vam topar amb uns rivals que ens ho van posar realment difícil, i nosaltres que pensàvem que la nostra posició era la fàcil. Potser vam pecar de no haver actualitzat del tot els nostres arguments respecte al debat anterior. La nostra argumentació es basava, a part d’en algun filòsof, sobretot en dades empíriques i d’organitzacions com l’OCDE que demostraven que el sistema educatiu no funcionava. L’equip contrari, però, tenia molt clars els aspectes formals d’un debat i van realitzar-lo amb molta correcció, cosa que d’entrada em va espantar. Però a més, a part de fer servir anècdotes personals i argumentacions d’experts, van ser capaços de contestar totes i cada una de les coses que els vam dir, de manera que, per molt que ja les haguéssim rebatut, semblés que el seu punt era més vàlid, com que el sistema educatiu havia millorat molt des de la Transició, cosa que per nosaltres no volia dir que garantís el progrés de les persones. El que ens va deixar “fora de joc” va ser que també fossin capaços de fer servir informes de l’OCDE, en què es basava la nostra argumentació.

Vaig veure, al final, que per molt que no ho pensés, la Lliga de Debat em va ensenyar, a part de moltes coses sobre el sistema educatiu, que un debat és molt més que contraposar idees, que hi ha feina al darrere, que la comunicació és clau i que l’actitud és tant o més important que qualsevol altre aspecte.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: