Olivia Molina – Fac. Ciències Polítiques i Sociologia

A la Lliga de Debat ens vam haver de posicionar en contra de la pregunta: “el sistema educatiu actual garanteix el progrés de les persones?”. Per defensar aquesta postura ens vam centrar a demostrar el fracàs del sistema educatiu a l’hora de garantir que es pugui progressar accedint a estudis postobligatoris, al món laboral i, en conseqüència tenir la possibilitat d’ascendir socialment.

En primer lloc, el sistema educatiu espanyol té establert un currículum igual per a tothom, amb independència de les capacitats i les condicions socials dels alumnes. En segon lloc, les mancances del sistema educatiu es veuen reflectides en: l’abandonament escolar a Espanya, que és el més elevat d’Europa (17% a Espanya respecte a un 10,2%); el fet que 30% dels adults entre 25 i 34 anys no tenen estudis de secundària superiors; o el fet que la taxa d’ocupació d’adults, de la mateixa franja d’edat, amb, com a mínim, estudis secundaris, està per sota de la mitjana de l’OCDE (11% a Espanya respecte a un 24%). Finalment, vam tenir en compte també el pes de les desigualtats socioeconòmiques i com aquestes es veuen perpetuades i agreujades pel sistema educatiu: el nivell educatiu de la mare té una gran influència en el nivell educatiu del seu/va fill/a, ja que, en general, és qui se’n fa càrrec durant els primers anys i és qui més temps li dedica; això en un context de pobresa es veu agreujat pel fet que el/la nen/a no pugui comptar amb l’ajuda, per exemple, d’un professor particular, de manera que es perpetua tant la pobresa, de generació en generació, com la dificultat d’ascendir socialment.

Com a arguments que defensessin la idea que el sistema educatiu garanteix el progrés de les persones ens vam trobar amb la comparativa de la situació actual amb la situació que hi havia a Espanya durant la dictadura franquista i a l’inici de la democràcia: comparant l’analfabetisme d’abans amb els alts nivells d’alfabetització actuals, a més de comparar els mètodes que es feien servir i els que es fan servir actualment. Un altre argument que es va utilitzar es va centrar en la igualtat d’oportunitats que ofereix el sistema educatiu, fomentant l’accés a la formació per tal de garantir l’evolució de les persones i la possibilitat d’ascens social. En aquest sentit, es va remarcar el paper de les beques (1,5 milions l’any 2020 a l’Estat espanyol) que permeten l’accés a l’educació per a aquells que tenen dificultats econòmiques; es va esmentar la selectivitat com a exemple de garantia d’igualtat en l’accés als estudis superiors; per últim, l’existència d’un sistema públic que garanteix la igualtat en l’accés a la formació en la possibilitat d’ascendir socialment.

Per concloure, recordant un dels comentaris que ens va fer el jurat, m’agradaria fer autocrítica: el nostre grup es va centrar molt a aportar dades, cosa que ens podria haver perjudicat si el debat s’hagués centrat en un àmbit més teòric que no pas empíric.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: